White Summer 2017

CONSCIÈNCIES NATURALS

És evident que l’art i la natura han estat, estan i estaran sempre lligats.

És en aquesta exposició on vull fer palesa de la importància que les arts visuals tenen en les nostres vides i serà a través de les CONSCIÈNCIES NATURALS, fil conductor de l’exposició, queacostarem a tots els visitants del White Summer ’17.

Una meravellosa aventura on des de diferents disciplines com la fotografia, la pintura, el dibuix, l’escultura i la instal.lació, ens demostraran els distints punts de vista de com cada artista percep la natura com a part de la seva filosofia de treball.

Actualment el paisatge és quelcom privilegiat, poder gaudir-ne, poder estar envoltat de natura, de silenci d’olors, és una joia que tenim i no som conscients. La natura comporta un munt de coses relacionades amb el benestar, amb el saber gaudir de les petites coses, amb el saber observar, olorar, caminar, respirar, escoltar, estudiar, dibuixar, escriure... en definitiva un luxe que ja està a mig camí de convertir-se en peça museística. La natura, ha passat ha estar controlada per l’esser humà, en gran mesura, ja no és natura entesa com a tal, son paisatges construïts i controlats per la ma d’algú. El concepte de paisatge va canviant al llar de l’historia i és per això que voldria plantejar-lo des de el punt de vista del risc que hi ha a la museïtzació de la mateixa. Tal i com Pere Jaume escrivia en el seu últim llibre Pagèsiques “...conscients de que la natura ha acabat marxant, els espais protegits, les zones de reserva, els parcs naturals... no son sinó la imatge d’aquella absència, la petja del record dels deus, l’asil pòstum d’aquell record... Com a tal museu vivent, l’espai natural aviat no tindrà habitants sinó visitants...” No hem de deixar que els boscs deixen de ser el que son, no poden convertir-se en peces d’art per a ser observades en captiveri, hem de conscienciar-nos de la importància de la natura, de la seva realitat amb tot el que comporta, de la seva historia i per tan de la nostra.

Podríem dir que el paisatge es desplaça degut al moviment del caminar, és amb ell que anem creixent que anem aprenent a trobar el nostre equilibri. La natura és una explosió d’autenticitat que ens engalipa sense adonar-nos, es filtra per els nostres porus i s’endinsa deixant una petjada, un rastre en principi imperceptible. Devem un gran respecte a la natura i al que aquesta comporta, ella és la que en gran mesura, equilibra el nostre món. La seva repetició estructural és infinita, la visió que en podem fer d’ella és igualment molt diversa però en definitiva, ens acompanya en aquest avançar, en aquest aprenentatge de l’observació. Rosseau escrivia...”serà en mig dels boscs, dels camins, dels camps, on seràs tu autènticament tu, on et podràs refer de les ferides i esgarips de l’ànima”. Ell evoca la importància de retornar a la vida senzilla, abandonant les ciutats i tot el corrupte que s’hi troba en elles. Diu que hi ha que redescobrir la natura, el bosc acollidor i senzill. De fet podríem dir que estem en un moment molt semblant on la importància de lo senzill, lo orgànic, lo natural, lo autèntic estan a l’ordre del dia. Serà que ens estem endinsant en un pensament “semi-neoromàtic”?

Vull presentar-vos al artistes encarregats de fer d’altaveus en aquest projecte, de ser els encarregats de fer-vos arribar les consciències naturals.

M’agradaria presentar-vos als 10 artistes que conformen aquest pensament de conscienciació natural contemporani.

La Pilar Farrés

Una artista empordanesa amb una llarga i consolidada trajectòria artística. En el seu estudi de la Costa Brava, crea obres de gran delicadesa, que fusionen l’empremta de la naturalesa amb una simbologia pròpia, que s'inspira i homenatja els colors, les formes i l'essència de l'Empordà. Fa anys que l'artista explora la seva creativitat artística treballant diferents tècniques i disciplines, i ha trobat en l'austeritat i l’elegància dels materials i les formes naturals, una força expressiva única per a les seves creacions. Les obres de Farrés combinen de forma atractiva el talent expressiu innat de l'artista, amb una elaboració estètica molt subtil, rica però senzilla, potent però reposada.

“Construeixo a partir d’una superposició  rítmica i hipnòtica que funciona a partir de la repetició de les figures i d’estructures geomètriques, quadrades o rectangulars.

Amb la repetició monocroma i ordenadora que presenta la dermis metàl·lica i o la fusta més càlida intento crear un diàleg coherent de respecte i consciència  natural”

Manu Tintoré

Artista belga-català, de projecció tan a nivel nacional com internacional, viu a l’Alt Empordà, descriu la seva obra com una meditació de l’home contemporani i els seus límits, però també el poder que aquest és capaç d’exerci sobre l’espai i la natura, acostant-se a un equilibri cada vegada més frágil. L'atenció es centra en el redescobriment de la petjada de l'home, la seva capacitat de diàleg amb la natura, per participar en un pensament cada vegada més necessària en la relació entre  l'home-natura i la idea de la finitud del món.

“Cuando comas un mango, una fruta, salúdala, huélela, disfrútala, háblale, agradece a la madre naturaleza por lo que te da el único nutriente valido. Hablar a la naturaleza es la única forma de meditación. Bebe, háblale al agua, refréscate y dale gracias. Sin pensar en nada más. El origen y el fin de todo. Pura filosofía amazónica, todos los seres tenemos derecho a la vida”

Xavier Escribá

Nascut a Paris inicia els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de Bcn on gràcies a una beca Erasmus tornarà a França per finalment anar a parar a l’Empordà, convertint-se en un artiste reconegut tan a nivel nacional com internacional. Ha participat i participa en fires com ARCO (Madrid), ART BASEL (Basilea), THE ARMONY SHOW (Nova York), ART COLOGNE (Colonia) o ART GENÈVE (Ginebra). En Xavier basa la seva reserca pitòrica en el que es podría situar en la contiuïtat del moviment francés anomenat Support-Surface.

“Què fer enfront la naturalesa? Què podem fer? Naturalment podem i hem d’admirar-la, però crec que, a més a més, l’hem de canalitzar i continuar a fer viure l’emoció que ens provoca...

Deixar una traça d’aquesta emoció rebuda. Som el que veiem, som el que sentim.

No parlo de reflectir o representar un model... Parlo d’evocar. Que l’obra resultant final ens evoqui, ens recordi l’emoció que ha motivat la seva elaboració”.

(Recull d’escrits extrets del dietari “Dubtar de tot... i pintar”, 2012-2017)  Xavier Escribà

Manel Galià

“Manel Galià és un artista dedicat al que més li agrada, treballa diferents material, per sobre de tot, la fibra de vidre però també la terracota i el ferro. Les seves peces deixen de banda qualsevol plantejament estètic, ell treballa a fondo la materia dotant a totes les seves creacions d’un significat universal de moviment. “ (Nuria Arfa , Muud Magazine)

“La consciència natural, en estat pur en la meva obra:

La meva obra s'abstrau en la interpretació d'un estat conscient, aprofundint en el concepte de sentiment i expressant les emocions a través del moviment.. Treballo a fons la matèria en el seu estat pur despullada de qualsevol plantejament ornamental.”

Guillermo Basagoiti

Artista autodidacte, treballa per projectes, sempre partint d’un fil conductor, gran observador i apassionat amb el que fa, treballa treient, tallant i ensamblant. Busca en to talló que el envolta, el ferro, la fusta, l’alabastre, la pissarra, els papers, retalls, punts, pinzells, grocs, verds, blaus, pots, radials, soldadures, grues… Amb tots aquests estris i tot el que dur dins seu, és com expresa la seva particular visió del món, (inspirat en texte escrit per Olga Solà i Viñas).

“Estas piezas son parte del proyecto“EPIGÉNESIS” como una serie de autorretratos psíquicos. He utilizado materiales para mi muy familiares como la madera, ciertas formas geométricas, el color azul cobalto… y el esfuerzo titánico que me impulsa a crear estas obras, todo ello me remite con fuerza a mi origen. Reconozco en cada pieza significantes que condicionan mi particular realidad. Las obras salen despedidas al exterior desde el impulso creativo, ellas componen el lenguaje con el que me expreso.”

J.L Pascual

Artista autodidacta, d’estètiques contemporànies, clarament influenciat per la burlesca del dadaisme, el cubisme en la seva composició plàstica… (Fundació Vila Casas)

La línea de traç espontani, damunt el paper, la tela o be retallant cartró així com quan treballa el ferro, son les seves eines per a comunicar. Rotund comunicador i sempre, crític, busca a través de la creativitat plasmar el seu sentit de l’humor.

“Ahora que más o menos todo el mundo estaba por la labor de hacer algo… llega Trump y lo echa todo a rodar. Parece que no tenemos remedio.”

Dani García Sarabia

Fotògraf profesional amb més de 15 anys d’experiència en el sector publicitari. La seva feina ha estat publicada en diferents mitjans així com en anuncis publicitaris, també ha treballat en el món de la post-producció per las agencies més importants del país, convertint-se finalment en fotògraf artístic.

Busca en el paisatge més pur, l’escència més primitiva que ens ofereix l’hàbitat natural, captant amb la seva mirada totes aquelles contradiccions que no veiem en un primer moment, ironies i doble sentits que inspiren a l’espectador diferents interpretacions.

"Indómito representa una visión poética de la naturaleza, basada en el profundo amor y respeto que siento por la Creación en su estado más puro.

Un viaje matérico que transita entre los elementos naturales de la tierra a la roca, de la nieve a la niebla o de las estrellas al sol o la luna, un viaje mágico donde la visión de lo sublime de la pintura Romántica me ha seducido de tal suerte que me ha conducido a mostrar una naturaleza sobria, oscura y espesa, plagada de lugares salvajes e indómitos donde todo es posible, desde lo más hermoso a lo más aterrador. De ahí la búsqueda de las irregularidades y esos constantes cambios de textura a través de las luces y las sombras. "

Luis Krauel

“Platón decía que el arte es aquello que hace visible lo invisible. La realidad, la naturaleza, tiene una primera aproximación, su apariencia externa, también , en un análisis posterior puedes apreciar sus cualidades físicas, densidad, dureza, fragilidad etc. Pero además hay una fuerza interna que es lo que el artista intenta aprehender y si tiene suerte y lo consigue, plasmarlo en su obra por medio de la modificación de esa naturaleza con la intervención del artista o inspirándose en ella.”

Tatiana Blanqué

Artista catalana, molt relacionada amb l’Empordà. Conta amb una llarga tragectòria nacional i internacional, dedicada per complert a la seva bocació-professió, no deixa mai indiferent. Coherent en el seu treball i pensament, tracta la línea amb un traç net, delicat i alhora contudent, traslladant-nos als dibuixos  i l’estètica japonesa.

NATURA/PAISSATGE/CONSCIÈNCIA I HISTORIA.

“Actualment el paisatge és quelcom privilegiat, poder gaudir-ne, poder estar envoltat de natura de sorolls silenciosos, de brisa, és una joia que tenim i no som conscients. La natura comporta un munt de coses relacionades amb el benestar, amb el saber gaudir de les petites coses, amb el saber observar, olorar, respirar, escoltar, créixer, desplaçant-se degut al moviment del caminar.... en definitiva un luxe que ja està a mig camí de convertir-se en peça museística, quelcom que caldria fossim conscients.”